PROPOSTA DE URGÈNCIA QUE PRESENTA EL
GRUP MUNICIPAL
D’ESQUERRA DE
MENORCA AL PLE DE L’AJUNTAMENT DE ............
"Instant el Govern DE L’ESTAT A LA RETIRADA DEL REIAL DECRET LEGISLATIU 03/2012 DE 10 DE FEBRER SOBRE LA REFORMA LABORAL, DURANT EL SEU TRÀMIT D’APROVACIÓ COM A PROJECTE DE LLEI.”
Exposició de motius:
El Reial Decret
Llei 3/2012, de 10 de febrer, de mesures urgents per a la reforma laboral
constitueix una modificació profunda, d’envergadura qualitativa, en el model
espanyol de relacions laborals.
El seu punt de partida és la ideologia ultraliberal que diu que els qui intervenen en una relació laboral són completament lliures, sense tenir en compte la situació de qui ha de vendre la seva força de treball mitjançant un contracte per poder assegurar la supervivència en condicions raonables de si mateix i de la seva família i de les conseqüències de la desocupació sobre la salut física i psíquica i la integració social de les persones en situació d’atur ..
Conscient de la desigualtat entre les parts, la legislació laboral dels països més avançats havia procurat posar límits a l’excessiu poder contractual de l’empresari i regulava la relació laboral mitjançant certes garanties jurídiques i administratives. Així ha passat també a Espanya, a l’abric de la lluita dels treballadors per millorar les seves condicions de treball.
Tot el Dret del
Treball que sorgeix i es desenvolupa principalment en el segle passat es basa
en aquests fonaments.
D’altra banda, la Constitució de 1978
defineix el paper principal de les organitzacions sindicals i estableix amb
tota rotunditat la prioritat de la negociació i el caràcter vinculant dels
convenis en el seu art. 37, apartat 1.
És cert que s’han
produït amb anterioritat nombroses modificacions de l’Estatut dels
Treballadors, que reduïen els seus drets amb algunes contrapartides més o menys
importants i discutibles. Davant algunes d’elles, els treballadors han respost
amb la vaga general (així va ocórrer en 2002 i, últimament, davant de la
reforma laboral del Govern de Zapatero el setembre de 2009).
Tanmateix, totes
aquestes reformes reconeixien implícitament que hi ha una diferència de força
entre les parts, desfavorable per al treballador i que el poder de l’empresari
necessita, almenys, una certa limitació o regulació. Es van mantenir els
criteris d’introduir en la relació un cert equilibri i assegurar una certa
protecció judicial. El paper constitucional de les organitzacions sindicals no
va ser qüestionat.
La reforma laboral
que conté aquest Reial decret llei fa taula rasa de tot això i propicia el
model de relacions basat en el principi de "l’home és un llop per a
l’home".
Però a més, aquesta reforma laboral no crearà ocupació, tal com ha reconegut el ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro: "Ningú espera que (la reforma laboral) en si mateixa sigui capaç de crear ocupació" (diverses agències 13/02/12).
Però a més, aquesta reforma laboral no crearà ocupació, tal com ha reconegut el ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro: "Ningú espera que (la reforma laboral) en si mateixa sigui capaç de crear ocupació" (diverses agències 13/02/12).
Tampoc simplifica
el nombre de contractes. Al contrari, n’ afegeix un més.
Els continguts del la reforma laboral no tenen en compte als treballadors en atur perquè abaratint l’acomiadament i subvencionant fortament la contractació, com a màxim produirà una rotació d’aturats en un marc de precarització i de majors facilitats per al frau.
Els continguts del la reforma laboral no tenen en compte als treballadors en atur perquè abaratint l’acomiadament i subvencionant fortament la contractació, com a màxim produirà una rotació d’aturats en un marc de precarització i de majors facilitats per al frau.
Deixa de banda la dualitat de la contractació indefinit / temporal, per generalitzar un acomiadament fàcil i barat amb 20 dies d’indemnització per un període màxim de 9 mesos. El nou contracte d’emprenedors ve a ser un contracte sense drets temporal d’un any o menys i el model proposat incrementa la precarietat a través de majors facilitats per als contractes a temps parcial.
La incapacitat del
model productiu espanyol per respondre a la crisi des del punt de vista de
l’ocupació no es deu a una suposada rigidesa del mercat de treball, ni al
sistema de contractació ni al supòsit alt cost de l’acomiadament.
Mentre fins al 2008
l’atur era semblant a Espanya i a la resta dels principals països de la UE (en una forquilla entre el 9
i el 11%), a partir d’aquesta data el creixement de l’atur a Espanya es dispara
i arriba a més del doble de la mitjana de la UE el 2011, mentre a la resta dels països roman
relativament estable.
Pel que fa als països de l’OCDE, la taxa d’atur d’Espanya és la més alta de tots ells.
Però, a Espanya hi ha 5,3 milions de persones sense feina, després l’acomiadament no ha de ser tan difícil i car.
D’altra banda, a
Euskadi, la taxa d’atur és del 12’6, a Navarra, del 13’8, a Catalunya, se
supera el 21% i en algunes províncies andaluses el 30%. Per a totes elles
regeixen les mateixes normes laborals, els mateixos tipus de contractes i els
mateixos costos i procediments d’acomiadament.
La causa de la
diferència amb altres països de la
UE i amb algunes CCAA es troba en el model productiu.
Canviar el model productiu és l’única solució. Creiem que hi ha d’haver un acord de totes les forces polítiques i socials per avançar en aquesta direcció, que és l’única útil per defensar l’ocupació existent i crear nous llocs de treball.
La reforma laboral del Reial Decret Llei 3/2012 abarateix els costos laborals
mitjançant la reducció de salaris, la qual cosa empitjora les condicions de
vida dels treballadors i redueix el consum, baixa les cotitzacions a la Seguretat Social
mitjançant subvencions que dificultaran el bon funcionament del sistema,
redueix les indemnitzacions per acomiadament improcedent, fins i tot amb
caràcter retroactiu per als actuals contractes indefinits violant el principi
de seguretat jurídica, precaritza els contractes amb períodes de prova d’1 any
i contractes parcials que faciliten el frau, introdueix l’acomiadament
col·lectiu i objectiu en les administracions públiques amb incompliment de
l’Estatut Bàsic de la
Funció Pública i concedeix un poder gairebé il·limitat a
l’empresari. L’opció per al treballador és la del autoacomiadament.
Per tot això, proposam al Ple de la Corporació la
següent proposta :
1. - Demanar al Govern dela
Nació la retirada del Reial Decret Legislatiu 3/2012 de 10 de
febrer sobre mesures urgents per a la reforma laboral durant el seu tràmit
d’aprovació com a projecte de Llei.
1. - Demanar al Govern de
2. - Instar el Govern que
negociï amb els Sindicats i les organitzacions patronals un nou projecte de
llei sobre mesures de reforma laboral d’acord amb els continguts de la
iniciativa legislativa popular presentada per CCOO i UGT.
3. - Instar el Govern perquè
promogui una ronda de converses amb les forces polítiques i socials per definir
els continguts essencials d’una reforma del model productiu que permeti una
sortida social de la crisi i la creació d’ocupació digna, estable i de
qualitat.
4. - Crear en l’àmbit (autonòmic o local) una Comissió per a l’estudi de l’evolució de la crisi i els seus alternatives amb la participació de les forces polítiques aquí representades i dels sindicats que permeti conèixer la situació de la desocupació, la seva evolució, les seves conseqüències econòmiques i socials, la situació de les petites empreses i els treballadors autònoms i proposi a aquest Ple mesures concretes per limitar, corregir i superar les conseqüències de la crisi sobre les persones i les petites empreses i autònomes.
