dilluns 27 de febrer de 2012

MOCIÓ ALS AJUNTAMENTS

Us adjuntam còpia de la moció que Esquerra de Menorca presentarà als ajuntaments on tenim representació directa o indirectament.


PROPOSTA DE URGÈNCIA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL
D’ESQUERRA DE MENORCA AL PLE DE L’AJUNTAMENT DE ............

"Instant el Govern DE L’ESTAT A LA RETIRADA DEL REIAL DECRET LEGISLATIU 03/2012 DE 10 DE FEBRER SOBRE LA REFORMA LABORAL, DURANT EL SEU TRÀMIT D’APROVACIÓ COM A PROJECTE DE LLEI.”

Exposició de motius:         

El Reial Decret Llei 3/2012, de 10 de febrer, de mesures urgents per a la reforma laboral constitueix una modificació profunda, d’envergadura qualitativa, en el model espanyol de relacions laborals.

El seu punt de partida és la ideologia ultraliberal que diu que els qui intervenen en una relació laboral són completament lliures, sense tenir en compte la situació de qui ha de vendre la seva força de treball mitjançant un contracte per poder assegurar la supervivència en condicions raonables de si mateix i de la seva família i de les conseqüències de la desocupació sobre la salut física i psíquica i la integració social de les persones en situació d’atur ..

Conscient de la desigualtat entre les parts, la legislació laboral dels països més avançats havia procurat posar límits a l’excessiu poder contractual de l’empresari i regulava la relació laboral mitjançant certes garanties jurídiques i administratives. Així ha passat també a Espanya, a l’abric de la lluita dels treballadors per millorar les seves condicions de treball.

Tot el Dret del Treball que sorgeix i es desenvolupa principalment en el segle passat es basa en aquests fonaments.

D’altra banda, la Constitució de 1978 defineix el paper principal de les organitzacions sindicals i estableix amb tota rotunditat la prioritat de la negociació i el caràcter vinculant dels convenis en el seu art. 37, apartat 1.

És cert que s’han produït amb anterioritat nombroses modificacions de l’Estatut dels Treballadors, que reduïen els seus drets amb algunes contrapartides més o menys importants i discutibles. Davant algunes d’elles, els treballadors han respost amb la vaga general (així va ocórrer en 2002 i, últimament, davant de la reforma laboral del Govern de Zapatero el setembre de 2009).

Tanmateix, totes aquestes reformes reconeixien implícitament que hi ha una diferència de força entre les parts, desfavorable per al treballador i que el poder de l’empresari necessita, almenys, una certa limitació o regulació. Es van mantenir els criteris d’introduir en la relació un cert equilibri i assegurar una certa protecció judicial. El paper constitucional de les organitzacions sindicals no va ser qüestionat.
  
La reforma laboral que conté aquest Reial decret llei fa taula rasa de tot això i propicia el model de relacions basat en el principi de "l’home és un llop per a l’home".

Però a més, aquesta reforma laboral no crearà ocupació, tal com ha reconegut el ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro: "Ningú espera que (la reforma laboral) en si mateixa sigui capaç de crear ocupació" (diverses agències 13/02/12).

Tampoc simplifica el nombre de contractes. Al contrari, n’ afegeix un més.
Els continguts del la reforma laboral no tenen en compte als treballadors en atur perquè abaratint l’acomiadament i subvencionant fortament la contractació, com a màxim produirà una rotació d’aturats en un marc de precarització i de majors facilitats per al frau.

Deixa de banda la dualitat de la contractació indefinit / temporal, per generalitzar un acomiadament fàcil i barat amb 20 dies d’indemnització per un període màxim de 9 mesos. El nou contracte d’emprenedors ve a ser un contracte sense drets temporal d’un any o menys i el model proposat incrementa la precarietat a través de majors facilitats per als contractes a temps parcial.

La incapacitat del model productiu espanyol per respondre a la crisi des del punt de vista de l’ocupació no es deu a una suposada rigidesa del mercat de treball, ni al sistema de contractació ni al supòsit alt cost de l’acomiadament.

Mentre fins al 2008 l’atur era semblant a Espanya i a la resta dels principals països de la UE (en una forquilla entre el 9 i el 11%), a partir d’aquesta data el creixement de l’atur a Espanya es dispara i arriba a més del doble de la mitjana de la UE el 2011, mentre a la resta dels països roman relativament estable.

Pel que fa als països de l’OCDE, la taxa d’atur d’Espanya és la més alta de tots ells.
Però, a Espanya hi ha 5,3 milions de persones sense feina, després l’acomiadament no ha de ser tan difícil i car.

D’altra banda, a Euskadi, la taxa d’atur és del 12’6, a Navarra, del 13’8, a Catalunya, se supera el 21% i en algunes províncies andaluses el 30%. Per a totes elles regeixen les mateixes normes laborals, els mateixos tipus de contractes i els mateixos costos i procediments d’acomiadament.

La causa de la diferència amb altres països de la UE i amb algunes CCAA es troba en el model productiu.

Canviar el model productiu és l’única solució. Creiem que hi ha d’haver un acord de totes les forces polítiques i socials per avançar en aquesta direcció, que és l’única útil per defensar l’ocupació existent i crear nous llocs de treball.

La reforma laboral del Reial Decret Llei 3/2012 abarateix els costos laborals mitjançant la reducció de salaris, la qual cosa empitjora les condicions de vida dels treballadors i redueix el consum, baixa les cotitzacions a la Seguretat Social mitjançant subvencions que dificultaran el bon funcionament del sistema, redueix les indemnitzacions per acomiadament improcedent, fins i tot amb caràcter retroactiu per als actuals contractes indefinits violant el principi de seguretat jurídica, precaritza els contractes amb períodes de prova d’1 any i contractes parcials que faciliten el frau, introdueix l’acomiadament col·lectiu i objectiu en les administracions públiques amb incompliment de l’Estatut Bàsic de la Funció Pública i concedeix un poder gairebé il·limitat a l’empresari. L’opció per al treballador és la del autoacomiadament.
Per tot això, proposam al Ple de la Corporació la següent proposta :        

1. - Demanar al Govern de la Nació la retirada del Reial Decret Legislatiu 3/2012 de 10 de febrer sobre mesures urgents per a la reforma laboral durant el seu tràmit d’aprovació com a projecte de Llei.

2. - Instar el Govern que negociï amb els Sindicats i les organitzacions patronals un nou projecte de llei sobre mesures de reforma laboral d’acord amb els continguts de la iniciativa legislativa popular presentada per CCOO i UGT.

3. - Instar el Govern perquè promogui una ronda de converses amb les forces polítiques i socials per definir els continguts essencials d’una reforma del model productiu que permeti una sortida social de la crisi i la creació d’ocupació digna, estable i de qualitat.

4. - Crear en l’àmbit (autonòmic o local) una Comissió per a l’estudi de l’evolució de la crisi i els seus alternatives amb la participació de les forces polítiques aquí representades i dels sindicats que permeti conèixer la situació de la desocupació, la seva evolució, les seves conseqüències econòmiques i socials, la situació de les petites empreses i els treballadors autònoms i proposi a aquest Ple mesures concretes per limitar, corregir i superar les conseqüències de la crisi sobre les persones i les petites empreses i autònomes.


dijous 23 de febrer de 2012

Joan Josep Nuet a Menorca


NOTA DE PREMSA


Aquest divendres 24 de febrer arriba a Menorca el diputat al Congrés dels Diputats, Joan Josep Nuet. Nuet és membre del grup parlamentari de Izquierda Unida – La Izquierda Plural, i va ser elegit per la província de Barcelona per la candidatura conjunta d’Iniciativa per Catalunya Verds i Esquerra Unida i Alternativa.

Durant la visita a Menorca, a part de fer una roda de premsa, es reunirà amb els sindicats d’UGT i CCOO, amb la Plataforma en defensa dels Quarters des Castell, la Plataforma el Transport Aeri Ofega Menorca i la Plataforma d’Afectats per les Hipoteques de Menorca.

Finalment, a les 20:30 h participarà en un col·loqui obert sobre les conseqüències de la Reforma Laboral, que tindrà lloc en la sala d’actes de la seu d’Esquerra de Menorca a Maó.

Aquesta és la primera de les visites previstes dels distints diputats del grup parlamentari que aniran realitzant a Menorca per tractar els temes d’actualitat o relacionats amb Menorca.

Maó, 23 de febrer de 2012
La Comissió Executiva

dimarts 21 de febrer de 2012

COL.LOQUI OBERT

DIVENDRES 24 de FEBRER a les 20.30 h.

a la Sala d'Actes de la Seu 
d'Esquerra de Menorca - Esquerra Unida 
(C/ Isabel II, 68 baixos - Maó)

LES MENTIDES DE LA REFORMA LABORAL
amb 
Image Detail
     JOAN JOSEP NUET    
diputat al Congrés dels Diputats 
pel grup parlamentari de 
Izquierda Unida - La Izquierda plural 

     organitza :  
    Imatge





dimecres 15 de febrer de 2012

CONTRA LA REFORMA LABORAL


NOTA DE PREMSA
La reforma laboral aprovada pel PP, via decret, aquest passat  divendres ha superat totes les expectatives de duresa i agressivitat, inclòs les que havia anunciat el propi ministre De Guindos uns dies abans. No  deixa de ser curiós que els mateixos ministres no es posin d’acord amb els adjectius que li posen a la reforma. Agressiva per uns i equilibrada per altres. Com quedam?  I d’altra banda, tampoc es posen d’acord sobre els efectes que tindrà sobre el principal problema que presenta Espanya, que és l’atur. Des dels que diuen que ajudarà a crear feina, als que reconeixen que no.
Del que no hi ha cap dubte és que una reforma que és aplaudida únicament pels empresaris i per Brussel·les no pot ser gaire bona per al conjunt dels treballadors, tant dels que tenen feina com dels que no. Perquè hem de recordar que una altra estratègia mediàtica que utilitza el govern central és el de intentar dividir a la classe treballadors insinuant que els sindicats no s’interessen pels ja aturats.
Sobre el contingut de la reforma ja se n’ha parlat prou aquests dies i tots sabem que, resumidament, afavoreix i facilita l’acomiadament. Són dues coses distintes. D’una banda, fa que sigui més senzill en reduir els tràmits i autoritzacions administratives fins ara necessàries i, d’altra banda, el comiat és menys gravós per als empresaris. Evidentment, hi ha moltes altres mesures agressives dins la reforma per al conjunt de la classe treballadora.
Per aquest motiu el grup parlamentari d’Esquerra Unida–Esquerra Plural presentarà en el Congrés dels Diputats una esmena a la totalitat al text de la reforma laboral aprovat el passat divendres, a més d’estudiar la possible inconstitucionalitat d’alguns articles concrets i poder presentar un recurs al Tribunal Constitucional, per la qual cosa faria falta al manco la firma de 50 diputats. 

Però, a part de totes les mesures i iniciatives institucionals que es puguin realitzar, és necessari una gran mobilització de la ciutadania per fer front a aquesta agressió. En primer lloc, és molt important fer pedagogia i saber explicar què diu la reforma i quins efectes tindrà. Desmuntar la teoria que ens volen fer creure alguns, que serveix per crear feina i reactivar l’economia. Mentida. El propi ministre Montoro ho ha reconegut públicament. No serveix per crear feina, sí per crear feina entenem mesures de xoc per combatre els més de 5 milions d’aturats. En segon lloc, cal presentar propostes alternatives creïbles, que n’hi ha, i demostrar que sí es pot crear feina al marge d’una reforma laboral com aquesta o com la que va aprovar el PSOE fa dos anys, que el temps ha demostrat també que ha servit per tot el contrari del que ens volien vendre. I, finalment, si amb açò no s’aconsegueix el resultat desitjat caldrà intensificar la mobilització fins al nivell que sigui necessari.
Per aquest motiu, des d’Esquerra de Menorca–Esquerra Unida ens sumam a la manifestació convocada pels sindicats per aquest diumenge 19 a les 12 h. a l’Esplanada de Maó, i animam a tota la ciutadania a mostrar el seu rebuig sobre aquesta reforma, però també sobre altres mesures que en l’àmbit de la sanitat, serveis socials, educació, etc., s’estan aplicant darrerament.
Comissió Executiva d’Esquerra de Menorca – Esquerra Unida
Maó, 15 de febrer de 2012

dimarts 7 de febrer de 2012

INTERVENCIÓ D'ALBERTO GARZON

Amics i amigues, ahir vam fer una Nota de premsa sobre les propostes alternatives que presenta el grup federal de Izquierda Unida - La Izquierda Plural al Congrés dels Diputats sobre la reforma del sistema financer que proposa el PP. Avui penjam la intervenció del diputat i economista, Alberto Garzón, que ha defensat en la Comissió d'Economia avui matí. Una intervenció planera i bona d'entendre.
Si estau d'acord amb el seu contingut podeu fer-la córrer.




dilluns 6 de febrer de 2012

UNA ALTERNATIVA D’ESQUERRES A LA REFORMA DEL SISTEMA FINANCER QUE PROPOSA EL PP


NOTA DE PREMSA

El passat divendres el Consell de Ministres va aprovar una reforma del sistema financer amb el suposat objectiu d’incentivar el consum de les famílies i l’adquisició de immobles. Des d’Esquerra de Menorca – Esquerra  Unida consideram però, que hi ha altres propostes alternatives des de l’esquerra molt més vàlides que les presentades pel Partit Popular. Per aquest motiu el nostre grup parlamentari  ha registrat  una iniciativa parlamentària que cerca enfrontar "amb alternatives concretes, serioses i realitzables" les propostes presentades pel govern central.

El treball d’EU, presentat com a proposició no de llei, porta la firma del portaveu d’EU en les comissions d’Economia i Hisenda del Congrés, Alberto Garzón, i ha estat realitzat en col·laboració amb la secretaria federal que s’ocupa d’aquests mateixos temes i entre altres s’hi recullen iniciatives de la Plataforma per la Nacionalització de les caixes d’estalvis i de diferents Assemblees del 15M.

Entre els seus punts més significatius hi ha la creació d’una banca pública a partir de la nacionalització de les caixes d’estalvi, així com l’ampliació del paper de l’Institut de Crèdit Oficial (ICO) per facilitar la concessió de crèdits.

Esquerra Unida parteix del fet que "la banca privada no compleix el seu paper d’intermediació entre l’estalvi i el crèdit, tot i els 141.000 milions d’euros rebuts en ajudes i avals públics, a les facilitats creditícies obertes a tres anys pel Banc Central Europeu (BCE), a la nova línia d’avals per import de 100.000 milions d’euros aprovada pel Govern de Mariano Rajoy i a les noves ajudes del FROB anunciades ".

"El crèdit -s’explica- segueix sense arribar a les empreses i les famílies i, amb això, no hi ha estímuls per a l’economia el que origina destrucció de llocs de treball i recessió econòmica". Esquerra Unida, pionera a llançar aquest tipus de propostes ja des del començament mateix de la crisi en la passada legislatura, espera comptar en el debat parlamentari de la mateixa amb el suport d’altres forces que molt temps després han vist les grans possibilitats que suposa per enfrontar la greu situació econòmica. Entre elles es troben des de CiU, a Coalició Canària, passant pels documents congressuals del PSOE que apunten a una iniciativa semblant. Altres forces d’esquerra com el BNG han mostrat posicions coincidents.



La proposició insisteix també en la necessitat que les ajudes que es presten als bancs tinguin una contrapartida concreta i explícita en l’augment del crèdit a les petites empreses, autònoms i famílies, així com que l’Estat exerceixi els drets polítics en totes i cadascuna una de les institucions que rebin ajudes de capital públic, sota una o altra forma.

Les característiques de la nacionalització de les caixes d’estalvi, els SIP (S
istema Institucional de Protecció) constituïts i els seus bancs participats serien les següents:

a) La propietat seria pública, podent respectar les actuals participacions privades de capital, desproveïdes de drets polítics i sense que aquestes puguin augmentar.

b) El risc estaria mutualitzat, mitjançant una institució tipus SIP.

c) S’ha d’assegurar la gestió i el control democràtics, mitjançant la corresponent participació d’electes locals i autonòmics, representants dels treballadors i dels impositors que rendiran pública i regularment comptes, en un llenguatge assequible davant les diferents institucions públiques. Així mateix, s’establiran mecanismes independents de control, contrapesos de gestió i d’exigència de responsabilitats administratives i penals, si s’escau, als gestors.

d) El control econòmic de les entitats nacionalitzades hauran de ser inclòs dins de l’activitat fiscalitzadora del Tribunal de Comptes.

e) Els seus objectius econòmics han de ser la concessió de crèdit a projectes públics, empreses, amb prioritat a les petites, i als autònoms, especialment en projectes vinculats a la creació d’ocupació. Han d’estar territorialitzades, garantint-se un percentatge mínim de crèdit en funció dels dipòsits en cada territori.

f) En el marc d’aquesta territorialització, respectar les competències de les comunitats autònomes en matèria de control i regulació de les caixes d’estalvis, sense perjudici que el sistema de caixes pugui articular de manera mutualitzada o mancomunada. Incorporar de manera immediata a les comunitats en els espais de presa de decisions de la reforma del sistema financer, atenent el principi de lleialtat institucional, garantint processos transparents i públics.

g) Han de tenir prohibida qualsevol activitat especulativa, limitades les operacions amb derivats, i sense possibilitat d’operar des de i cap a paradisos fiscals.

h) Protegir l’Obra Social de les caixes i la seva contribució al benestar col · lectiu.

i) Garantir la conservació de l’ocupació existent en el conjunt del sistema.

j) El parc d’habitatges actualment en el seu poder haurà de ser traspassat a una Agència Gestora d’Habitatge Públic de Lloguer, dependent del SIP, i constituir una oferta pública d’habitatge de lloguer moderat.

El pol de Banca Pública es configuraria també amb el desplegament en el territori de l’Institut de Crèdit Oficial, el desenvolupament de les Agències Públiques de Inversió de les CA i la recuperació de les fitxes i l’activitat d’alguns bancs que van formar part de la Banca Pública espanyola en el seu moment i de la Caixa Postal.

La proposta inclou mesures de regulació de l’operativa de la banca privada i el control i limitació de les retribucions dels seus directius. Finalment, es proposa un canvi en la legislació del Banc d’Espanya i exigeix
​​la dimissió de l’actual governador.


Comissió Executiva d’Esquerra de Menorca – Esquerra Unida
Maó, 6 de febrer de 2012